Podria escriure sobre les virtuts eròticopoètiques de l’Ibuprofeno, però he trobat més convenient compartir amb vosaltres el buidatge d’apunts del capítol ‘La imagen pornográfica’ del mític manual del Romà Gubern.

De la imagen pornográfica: Escalada d’estímuls com una constant en el gènere.
Tendència a la sodomia: anal / facial / obturació simultània d’orificis
Malgrat les diverses tendències -zoofília, homofília- la norma de la pornografia mainstream és satisfer a la majoria. Aquesta està formada per homes heterosexuals. Malgrat el menyspreu per l’homofília, s’integra el lesbianisme al cànon.
L’equivalent femení a la pornografia seria el que la dona obté del melodrama i el sentimentalisme (investigar sobre la “psicosexualidad holística”). A les dones el porno els serveix per aprendre i comparar-se.
El porno, més enllà d’aquesta certa pedagogia, com una integració, ni que sigui il·lusòria, dels malalts, els ancians, els deformats i els antisocials al joc sexual.
Continuant amb l’escalada d’estímuls, el porno ha estat el causant de l’extensió de la fel·lació, el cunnilungus i la sodomia a escala social. (La falta d’estudis fiables no permet dir si a l’edat mitjana es practicaven o no)
La fisionomia del porno, però, està orientada a l’espectador. Així per tal de facilitar una visibilitat òptima a l’espectador el coit esdevé artificiós, amb contacte mínim entre els actors, cosa que sovint els porta a exagerar el contacte en les seves relacions amoroses personals.
Porno, gènere masculí, realitzador de fantasies virils: violació (poc freqüent) / iniciació sexual, iniciació sexual amateur a l’actualitat / negre-blanca, recreant el mite de la bella i la bèstia, la dona contra l’animalitat / ejaculacions facials, que moltes dones rebutgen [Nota del transcriptor: MENTIDA] com un símbol freudià, semen/cara, “mancillamiento simbólico”, possessió i domini.
Narrativament parlant, “el porno empieza donde se inicia el fundido a negro”. Tradicionalment, elipsis o metàfora (trens corrents, mà estrenyent el llençol) enlloc del coit.
Descontextualització del sexe i la vida afectiva. Abstracció de l’acte sexual, irrealitat. Els films porno s’anuncien des de l’abstracció màxima: FFM, MMF, pura matemàtica, tamany de la polla, nombre de dones, durada del coit. Les escenes “actuades” són escenes que “se suporten”.
El porno com un documental fisiològic. L’actor no actua, ho viu. L’ejaculació no es pot fingir, és un acte reflex. Cinéma vérité.
Nomenclatures: Actors coneguts com a harders, assistents encarregades de mantenir l’erecció entre escenes conegudes com a fluffers.
El muntatge en el porno polaritza l’atenció de l’espectador entre dues parts de simbologies complementàries: els genitals, que suposen l’acció i magnifiquen les zones erògenes (el conegut ‘medical shot’) i la cara de la noia, que suposa el desig i el plaer o el dolor com la reacció al pla anterior. La insistència de les fel·lacions, tan a l’inici del coit com entremig, serveixen per barrejar ambdues finalitats en un pla que uneix la cara de la noia amb la titola, erecta. (Després hi tornarem). Per tal de realitzar les filmacions s’utilitzen dues càmeres simultànies que permet la duplicitat de plans. L’abús del medical shot, dels plans de genitals, porta a la paradoxa que, en escenes d’orgies, no s’acabi sabent de quina de les parelles són aquells genitals. Per altra banda, l’ús d’aquests primeríssims primers plans genitals permeten “l’anonimat genital en primer pla”, cosa que en cas d’actors amb problemes d’erecció se’ls poden substituir aquests plans per inserts de penetracions d’altres actors, sempre que hi hagi similituds en la fisionomia, color del vel púbic, etcètera. De la mateixa manera, si el coit filmat és massa curt es pot reinsertar un mateix medical shot repetint-lo més endavant.
La fel·lació com un dels elements centrals del relat pornogràfic. Prohibida per moltes religions i fins i tot encara ara a alguns estats dels EUA. Parlem de ‘Fixació oral’. La fel·lació com l’iniciador de la relació, els altres preliminars no interessen al relat pornogràfic (ús reiterat del FFW que s’atura amb la fel·lació). La fel·lació:
- Permet unir rostre i genitals, ambdues funcions del relat, cosa difícil de retratar durant el coit.
- És una nova mostra de la simbologia bella-bèstia, la cara d’ella i el membre com a mostra d’hipervirilitat.
- Ingestió o degustació (total o parcial) de semen com a intent d’afalagar el mascle.

L’orgasme com l’element principal del relat. En el cas del masculí parlem d’ejaculació, en el cas del femení es representa per una expressió facial dislocada, barreja de plaer i dolor, impossible de verificar-ne l’autenticitat [Nota del transcriptor: Gubern oblida mencionar l'squirting]. Tornant al masculí, el pla de l’orgasme -l’arxiconegut ‘cum shot’- es val de l’ús del ralentí en la lleterada i dels films amb un muntatge que encadena corregudes -Cum shot compilations- per tal de mantenir “l’instant suprem i fugisser” a les pantalles.

Del Postscriptum de Gubern l’any 2005: Elements sàdics incorporant-se a pel·lícules porno mainstream: fist fucking, gagging, etcètera. Tornem a lligar-ho amb l’escalada d’estímuls. Aparició del SIDA, irrupció dels preservatius. Gangbangs i sexe multiple, triomf d’allò quantitatiu sobre el qualitatiu. Irrupció de la pornografia metapornogràfica i del porno privat. Protestes feministes contra el porno agermanades amb les protestes ultradretanes, puritanistes i antilèsbiques dels ultracatòlics. Transvassament del porno cap al cinema convencional: Winterbottom, Patrice Chereau.

Dubtes de la lectura: Estaria bé veure les novetats que ha aportat el porno a Internet: el fenòmen MILF, monster cock de polles falses, amateurismes diversos, càmera fixa, outdoor i public places, imatges robades, nudisme en platges.

Queden un parell de decàlegs molt bons sobre pràctiques, etcètera, però em fa un pal terrible passar-los. Com sempre, s’accepten aportacions.