La culpa no era meva ni teva ni vostra ni d’ells ni de la cuina bruta ni dels parcs tancats ni de la pluja ni de la poeta desapareguda ni de Bolaño ni de no cobrar ni de tu sola a la filmo ni de l’enyor ni de la tardor ni de Mishima, la culpa era d’un virus cabró que des de dins i amb traïdoria m’ha desmuntat els ressorts i, corcat com una porta vella, m’ha deixat a la mercè d’iboprufenos i mocadors i nòrdics de fundes noves i la Ugresic i cine de barrio. Moments en què surts de pressa de casa i et tanques la porta als morros i pam, sense voler-ho t’escindeixes, el tu a fora i el jo a dins, i decideixes mantenir-te així, partit en dos, vivint un delay existencial, àudio que entra tard i repetit i desenfocat et veus passar i l’únic que sents, més enllà de la curiositat inicial, és una compassió crostó de pa sec que ratlla la pietat.