Tot neix d’alguna cosa que veus o vius o llegeixes i d’aquí que no hagis de parar mai de veure viure o llegir i vinga a endrapar i digerir i engolir. En el meu cas crec que són els llibres, la resta de coses em fan poc efecte. L’èpica de la bogeria, el caos de l’era moderna, la cervesa que bevien al Putsch de Munic. Això i retornar al tràfec del no-res a fer, retrobar el confortable pou de la insignificança. Escollir quins camps no plantaràs, que no t’enyorin, el caramel salat de la llibertat absoluta. Poder dir ‘això és casa meva, aquests són els meus llibres i aquesta, la meva gent’. Tenir gent, viure prop d’un far. Deixar de passar gana, comprar unes orelleres, mirar-me al mirall i que ell tingui l’última paraula. Tornar a escoltar l’Oliver, gastar l’hivern amunt i avall, caminant sol, amb el vent glaçat a la cara. I Mishima i l’acceptar ser feliç d’una vegada. Tot això i mil milions de watts de llums de Nadal.