Moments negreta, moments cursiva, metros que no vénen mai i gent que no vols veure cridant-te des de sota l’aigua i perseguint-te i assetjant-te eh eh on ets vine vine fes-me cas, i al final et toquen i au, malson, plaf. I arbre que mira farola i el criteri dels altres que per mi sempre és no criteri, sempre és aquest calleu cony, calleu d’una puta vegada què cony sabreu que surt dedins com l’espasme. Recuperar la bufanda serp pels freds hongaresos, recordar la Tate i el gorro rus i aquell Eat car tant Clive Owen que bé val un migdia. Maleta, tramvia, gelat, comprar intensitats. Begudes fortes, tardes agafades a massa velocitat. Mira, cada vegada que s’acosta un viatge el que més m’emociona és fer tants àpats fora de casa, què vols que et digui.