Passeges pel barri amb aquesta boira de barbacoa descontrolada i arbres i avis al mòbil dient que la filla estarà porai xerrant amb les amigues ‘ai avi, ho sento, me n’he oblidat’ amb veu afectada. Llibres a un euro i croissants de pernil dolç com tresors daurats brillants acaronables intercanviables per bosses de sorra suor al front violinada de tensió i zàpping, guitarres en plan gitaneo greatest hits començant tablao acabant coliseo ballaries hasta tu, pells de gallina al mig del parc cementiri, Federicos que són jazz que són expressionisme abstracte i Jeff Wall i família i antologia i aquelles bibliotecàries que són Foix i són Papasseit i Agnes Varda sense accents i la Calle i càmeres que van soles i totes les permutacions poètiques que ens falten per escriure. Silencis abans de Bach i dels Beatles i dels grups que vindran i faran riure al costat d’aquestes rojada de vida. Música feta de bravos, sang heliogàbal que put als migdies desaprofitats, semen al plat, badalls precuinats.