De vegades escric coses bones, frases que aprofitaria entre línies i línies de siga jugando. Quan no surt res com cada dia o com avui renuncio o poso música fins que els veïns piquin a la paret o revisc passats, una cosa que sempre m’omple perquè ja me’ls conec i mai fereixen. Gens. Mai. Escales de pedra i verdet i parcs quedar-te sense aire, cerveses millors del que eren en realitat i en definitiva, preguntes del trivial que sempre em sé.
De veritat que fa tant de sol on sona la Berenguela? Només puc recordar això gràcies a la meva versió d’Antònia Font: Aquesta pluja, que ho banya tot, “no” treu de les coses, l’olor del món… Un plaer de ciutat, companyia i tasques. Ja sé què és “morrinha”.
d’aquí a una setmana en francesco visitarà la nostra ciutat, je je je.
tinc aquesta foto repe. :)
tope Santa, no?