era perfecte aquell riu i aquella aigua bruta i aquell sol de migdia i aquella foto davant del Parlament, va, i ara fes una altra cara, clic, i aquell tramvia i el validar que no va i les escales automàtiques a tota merda. I perfecte l’endemà creuant el pont, sota la pluja i el vent, i tu que m’agafes com un cop de puny i anem en contra l’aigua com un vals hipertens, perfecte riu perfecte pont perfecte pluja paraigües i banys turcs. I perfecte aquella cara per tot arreu, les teves ulleres mil remers, la soja jardí, el gris i el verd. I la nit i la nit i la nit, perfecta la nit i l’anar i venir, i els carrers els cafès i el bon vi, perfecte el destí i perfecte aquest tu rotund, dos per un, mai més ballar sol.

estic nerviós i ho paguen les ungles. Estricte règim d’antiexcitants.