El dia passarà, i de vegades amb això en tens prou. A estones em sorprenc distret, pensant en aquelles perfomances de l’Abramovich que sempre acabaven amb sang. Demà anirem a veure la Bonachela Dance Company i potser comença tot. Sóc tan tan tan a prop de la felicitat absoluta, del nirvana gàstric, que de vegades penso que no hi arribaré. I si després hi ha un barranc? I si després és això? Diuen que el comptador rebenta i totes aquelles teories del Big Bang. També diuen que els finals de les partides de parxís són així, però jo sempre m’avorreixo abans.