Potser plovia o potser no, jo què sé, no vam mirar-ho, hòstia. Dins la gàbia Juan Muñoz de la Barceloneta, només sol i sorra i l’incomptable. Pensar passejos possibles, només trobar-me al mirall de pujar i baixar a l’oficina. Hola hola, jo vaig al quart. Ser Claudio Magris o vigilant nocturn, dir ‘Ho sento però Formentera’. Anhelar grandeurs i abraçades Danubi. Les flors són endins i el metro medusa, però tret d’això canto, nedo i oloraria gossos. La psicòloga em diu que elimini el ‘vaig tirant’ i el ‘no sé’. Desconfio de la primavera, habito preludis cilíndrics i l’i si no funciona? és la nota més difícil de totes. Al recital d’avui la millor frase ha estat ‘no deberia haber empeñado la capa’.