Portes que es tanquen, rellotges que s’aturen i la textura de la imatge encenent-se i apagant-se com la vida itself. Stormy Weather i les Green Onions en menys de cent frames. Últim dia, últims batecs i últimes mirades, moments Madeleine i estones almodovarianes. Crec que els propers mesos estaré molt obsessionat amb A single man, com va passar amb Vertigo a Galícia. El passi d’ahir va resultar encara més esclatant que el de dissabte passat. El tercer serà amb llibreta i serà aviat.

Això i bueno, glòria al Hendrick’s a dalt del cel.