
Jo vull temps per escriure i no aquesta puta merda. Al carrer passa algú dient-li a algú altre ‘todo muy bien, hay muy bien rollito’. Així, en castellà i en estúpid. Aquí tinc fred i el vi s’acaba. El temps com un gra extemporani i el llibre de perfomance no l’he ni tocat. Regalo els dies a un vent feble que mai se’ls emporta, sempre que vaig al Deli Shop em miro els gyoza congelats però em dic que no els puc pagar. Penso una vegada i una altra en deixar-ho tot per una muntanya i una llibreta. No en sóc capaç. Enyoro el Lliure, Picasso i els dissabtes de quan no tenia amics. Vaig plorar com una magdalena quan abaixa el cap i olora el gos. Amb la trucada també, però no tant.
Jo l’anime a que ho deixe tot per una muntanya i una llibreta
Jo faria el mateix, però a més de la llibreta, m’enduria també el portàtil.
Ha arribat internet a l’habitació rellogada?
Has vist The Single Man?!
(Jo dijous vespre, després del tutorial d’entrega del projecte em regalaré una entrada per la sessió al The Screen on the Greens per veure-la :))