No vull més dies com aquests. No vull més diumenges, no vull la vida oficina. Instants abans d’anar a dormir fas una cervesa i somies la nit eterna, en pausa el tocadiscos, escriure, etcètera. Penses en façanes de porcellana portuguesa i el Chiado, en potsers i en cuines brutes. N’estàs segur, però sempre dubtes. Recordes també la tonyina perfecte d’aquest migdia a la bodega aquella i la nitidesa dels teus ulls-sofà rere el vermut, resposta a la pregunta. Al carrer, els talons d’una dona que camina lenta i el nou camió de les escombraries, que em penso que és elèctric. T’estimaries més no fer-ho, penses, però aquest migdia has passat per la floristeria i patam, el Villa Borghese de De Kooning. Llavors has pensat en Bilbao i en l’absurditat d’aquestes col·leccions ‘mireu, aquestes són les peces que he acaparat al llarg dels anys’ que mostren un Richard Long al costat d’un Anselm Kiefer. Monografies, llibres per obrir, somiar-te una retrospectiva. El CGAC i aquell silenciós desitjar un pedestal i una etiqueta.