It’s the most wonderful time of the year canta aquell i la cançó té aquell no sé què frenètic, anunci coca-cola, nans ballant de fons, campanes in crescendo i veus blanques en segon o tercer o quart pla dient mistltoes. Repetir i no avançar com el coratge. Diries nadal però no ho fas i enlloc d’això crides Parisos, penses en ponts sobre el riu i Gare du Nord fins a Brussel·les i Josep Carner sota la pluja. Intentes recordar posts pensats al carrer i tristament no anotats a la llibreta per anotar posts del carrer. El Marais i pati de museu Picasso amb tu, pati de museu Picasso amb tu, museu Picasso amb tu, Picasso amb tu, tu.