S’ha acabat, ho sento però s’ha acabat, ja no aguanto ni els poetes, ja no aguanto ni els safaris lírics ni les passejades en barca ni el bassal de llúpol ni Magritte ni Rodchenko. Jo vull escriure, jo vull escriure, jo vull escriure, etcètera. Necessito escriure, necessito silenci i escriure i silenci i tarda i la resta és accessori, necessito vetllades mudes en plàcides biblioteques, l’accelerar del tramvia i els ciclistes per la finestra. Necessito tardes de teclat i mercromina, necessito els jardins del TNC i que se’ns faci fosc passejant per aquells verals. Neons que diuen prou i ganivets massa afilats. Em miro al mirall i veig algú que podria matar.