Em quedo amb aquell hort de sota casa. M’imagino feinejant-hi cada vespre, dijous de març, dimarts d’abril. La remor de l’aigua clara, indeturable, país de gorgs i de plàtans. Fred d’hivern, patata i col, llar de foc, literatura. Tornaríem a casa abraçats i les granotes cantarien per nosaltres.