Llegir qualsevols, deixar passar els núvols. Agre, el solatge de la baralla. Estimar fins a l’absurd, anotar pacientment la conversa entre l’avi i el nét que jeuen a tocar, damunt tovalloles del Barça. Ser la pedra eterna aliena a les onades. Acordar decidir-me, acomiadar-me de mi per carta i embarcar-ho tot al teu llit.