Netejo el camp perquè no es vegi la batalla. Estores immenses, separació de residus. Olor de peix. Penso en Londres i l’allargassada tardor, gavardines i fullam. També pubs. Aquí el solsalvatge pot amb tot: Fem el gintònic de les vuit, sí, i el de dos d’una, el de les tres i el de les cinc. Som l’aigua, del mar. Instruccions Yoko Ono, preocupant falta de vermell. Canvio de llibre i de segle i de paradigma, però continua fallant l’explicació més senzilla: Et penso groga i bategant, però per escrit tot resulta mort i gris. És la segona llei de Newton, morir-descriure els sentits.