Finalment, els russos. No són com em pensava. Són, són… ho són tot. Sí, ja ho deies. Només els llegiré a ells, d’ara endavant. I les monografies. Em costa molt sortir de casa, aquests dies. Per què treballar? Per què parlar? Per què patir? Penso que escriure ja no té cap sentit, però tot i així, aquí em teniu.