Accepta-ho: el demà futur de pel·lícula no arribarà mai. No hi hauran estudis a Berlín, enllestir deu pàgines cada matí i celebrar-ho amb les veïnes. No existeix Acapulco ni les cent mil galeries: del cel blau en fugiries. No hi haurà cases a la muntanya ni apartaments a Menorca, si mai hi són avorriràs fregar tantes vegades. No viuràs aquell Montsant cada setmana i les copes de cristall només seran noves el primer dia. La vida? Galetes Maria. Ni paradisos ni biblioteques que es llegeixen soles, celebra si t’emociones un cop al dia. Cap Venècia tornarà aquella riuada ni reviuràs el fer-se fosc en verd com tu voldries. Els formatges no són infinits però tampoc te’ls acabaries. No existeix la vida llibre ni més felicitat que aquesta.