Jo també podria. Pintar guies telefòniques, vendre droga o drogar-me, enviar currículums als qui remenen les cireres. O demanar pasta als pares i fer un màster de funcionari, aplicar per residències, posar-me a escriure qualsevols. O agafar una càmera i començar a i anar a dormir cansat i abatut però content d’haver-ho intentat, d’estar-la vivint, de tenir el destí agafat pels collons. Res té importància, a aquestes hores de la nit. També podria però no ho faig. Els meus vespres són per mi i jo sóc això. Almenys, Bach.