A l’habitació del costat un convidat nordamericà parla per Skype amb algú que s’està morint. Jo només volia mirar el mar, beure cervesa i acabar l’article de l’Stoppard, però la veu d’ella, prima i trencada, no em deixa escriure. Ell li diu que ha de tenir esperança, ella li respon que el temps per l’esperança s’ha acabat. No els veig a cap dels dos, només els escolto a l’altre balcó, incapaç de bellugar-me. Ell li diu que les darreres setmanes ha somiat que serà un videoartista, diu que vol intentar-ho i li promet que serà la primera persona que filmarà. Ella no diu res més.