Els mil cels xemeneies de París, algú que em protegeixi de la Jenny Holzer. Assumint això, etcètera. La felicitat d’una cadira, tu a la cadira. I finalment l’etcètera.
La capçalera és cosa de Mark Rothko, Untitled [White, Blacks, Grays on Maroon], 1963.
Funcionem amb Wordpress.
Aquest web utilitza el tema Minimalia (1.2) de BraveNewCode.
Sindica't els RSS.