Vaig i vinc del lloc sense paraules. T’agafo la mà, t’acarono el front, et dono aigua quan me’n demanes. A canvi tu em fas pensar coses estranyes, em fas redescobrir la família i em fas escriure de gossos i canaris, la teva cara quan arribo, que deu ser la mateixa que la meva quan et veig, suposo. Passegem una vegada i una altra per les mateixes hores, la família som el joc de cartes. Ens fem companyia mentre esperes la barca.