Albert Forns

gratuïta i eterna

Albert — Mon, 07 May 2012 15:29:28 +0000

– Què llegeixes?
– Llegeixo el llibre d’algú que sap ser feliç i no es tortura de manera gratuïta i eterna. Algú sense aquest fàstic per viure, sense l’etern eco ressonant dins el buit que deixa l’angoixa. I tu? Què llegeixes tu?
– L’últim de l’Empar Moliner.

autoretrat

Albert — Wed, 11 Apr 2012 13:23:36 +0000

A Venècia, el 1982, parlava dies i nits sencers amb Tintoretto.

Barceló

Tossir com plors

Albert — Mon, 09 Apr 2012 11:25:57 +0000

No em donis l’oportunitat. La setmana, el silenci, totes les paraules. No em donis l’oportunitat, no ho faré. M’escaparé a alguna banda, llegiré llibres blancs, m’emborratxaré cada tarda. Si m’hi aboques, faré de tot menys el que vull fer. I si no, també.

Gaeta or Lexington

Albert — Mon, 09 Apr 2012 10:50:28 +0000

No marxis, saps que encara no pots marxar. Primer has d’acabar el text, entregar la llista. Que costa, que no s’acaba mai. Preferits d’ara i d’abans, millor moment, pitjor moment, el color i els pinzells.

dijous tancat

Albert — Thu, 05 Apr 2012 15:24:55 +0000

Seuen dins el museu, a tocar del Dan Flavin. Parlen de no-resos. No miren les obres. Estan cansats, esperen la sangria.

dimecres

Albert — Wed, 04 Apr 2012 20:31:03 +0000

Som adults però podríem ser pluja contra el vidre, una conversa telefònica, nens perduts al bosc. Matí de pluja i boira, superfícies humides. El ferrocarril llisca entre la terra molla, natura i formigó. Travessem una ciutat: poc interessant. Després del camp de golf. Després de l’autopista, després de les torres d’alta tensió. Després de les oliveres, després de la casa nova i el cartell perill mortal.

parèntesi

Albert — Tue, 03 Apr 2012 21:35:45 +0000

Estudia, llegeix, espera les paraules. Que sempre t’agafin en marxa.

direcció d’actors

Albert — Sat, 31 Mar 2012 11:46:46 +0000

Amb tres colors no vas enlloc. Hi falta la tarda, la insistència. Ja ho sé, ja ho sé: fora d’aquí tot és profundament decebedor.

bum

Albert — Wed, 28 Mar 2012 15:38:38 +0000

Tuesday, October 2, 1984

Jean Michel came over to the office to paint but he fell asleep on the floor. He looked like a bum lying there. But I woke him up and he did two masterpieces that were great.

The Andy Warhol Diaries

finale

Albert — Tue, 27 Mar 2012 23:22:49 +0000

Tantes distraccions només en són una de sola. L’epidèmia dels nostres temps. Tots els neons del Rigola acaben a l’última nit, on l’home que feia escultures ballava més que ningú.