La cultura no té preu però ens costa una fortuna. Un blog bonic i profund com aquest, una personalitat exquisita i refinada com la meva no es fan sols, són fruit de molts inputs i molt cars, bàsicament de consumir una quantitat ingent de llibres, pel·lícules i música.

Les dosis de l’alta literatura que publico i que, a diari i amb voracitat, veniu a devorar, continuaran essent gratuïtes, però estic segur que molts de vosaltres algun dia estaríeu disposats a pagar, en plan “s’ho mereix”. Si ja estem pagant per tot, perquè no pagar per aquesta font inacabable de plaer que és el meu blog? No pagar en plan “té, 100 euros” sinó una cosa més “quin post més ben parit que ha fet aquest fill de puta! Ara li pagava una birra!” o bé “quina metàfora! Això bé val un Compacto Anagrama!”. Aquesta mena de coses.

D’aquesta manera, si us agrada això que escric i aquest mes no aneu particularment escurats, podríeu fer-me content valorant-me la feina i comprar-me un d’aquells llibres o discos o pelis que desitjo amb fervor laic. Regularment els vaig afegint a aquesta WISH LIST d’Amazon.

Si t’he convençut i dius “va, comprem-li alguna cosa a aquest burro”, ho tens molt fàcil: selecciones el que vols regalar-me, fas clic, pagues i en uns dies el rebo i llavors comença a sonar la marxa Radetsky, les iaies i les xines de platea aplaudeixen i tot és visques, alegries i felicitat!